He tornat de viatge amb febre feinejadora. Amb el moviment a la casa, he estat tres mesos sense l’aparell de música, ni el dvd. Abans de marxar, els vaig deixar col·locats; però els lectors, tant del dvd com del cd, no llegien.
Una noia molt amable de la botiga de música de l’aeroport, em va animar a desmuntar els aparells i netejar la font de llum de les dues màquines amb un cotó mullat en alcohol.
Ho he fet, com veieu, i ha funcionat en el cas del cd, però encara no en el dvd. Hi tornaré.
Això m’ha recordat una sèrie de televisió que van emetre la temporada 1971-1972, fa quaranta anys (!): Las doce caras de Eva.
Figura que eren dotze noies en un correccional, cadascuna d’un signe del zodíac. Vaig mirar amb especial interès el de la verge, perquè és el que m’ateny (sí, com Greta Garbo, ja ho explicaré en un altre post). La Concha Velasco, que era la noia en qüestió, tenia una personalitat caracteritzada perquè li agradaven aquesta mena de feines més, com si diguéssim, d’enginyer; aficions de noi.
Era curiós, però, que l’afició aquesta masculina es representava que la noia fregava un motor en una pica. No el desmuntava, ni el muntava, ni perdia peces… no, el fregava. Ja aleshores vaig pensar que això de l’horòscop era una cosa estúpida.
La astrología, según Schopenhauer (25/04/2011).
