Fins i tot té un petit carreró dedicat, la bora, a Trieste. En diuen bora, per borea, vent fred que ve del nord _ nord-est.
És un vent catabàtic, que bufa de parts altes de l’atmosfera, baixant les muntanyes, quan es forma un anticicló a la mediterrània.Pot arribar a bufar a 180 km per hora.
Diu que per això els carrerons del Trieste antic són tan estrets; i que, quan bufa, han de posar cordes als carrers perquè la gent no surti volant.
A Trieste també bufa el xaloc (siroco), com vam adonar-nos la primera nit quan el termòmetre marcava 28ºC. L’endemà, en llevar-nos, la temperatura molt més baixa, deguda que bufava, segurament, la bora.
Stendhal, que va ser cònsol de França a Trieste, va reflectir aquesta successió de contrastos en el text: «la bora bufa dos cops per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L’anomeno gran vent quan un està constantment ocupat en subjectar el barret, i bora quan un tem trencar-se el braç. L’altre dia vaig ser arrossegat quatre passes pel vent. I, l’any passat, un home prudent que era arribant a aquesta ciutat tan petita, va passar la nit a un alberg, perquè no gosava retornar a casa seva per por a la bora. Jo podria enfotre-me’n d’aquest senyor, amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a Catalunya, però succeeix, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes…»
Més informació:
