Ahir vam anar al museu blau, al fòrum, uns quants, una sortida de biòlegs. Ens ho passem d’allò més bé; ens va semblar interessant el plantejament de l’exposició permanent La Terra avui.
Com sempre m’ha semblat fascinant l’evolució de la Terra i de la vida, la seqüenciació moderna expositiva que inclou els cinc regnes em sembla un encert. Quantes exposicions han oblidat la major part!
L’entorn a les fosques afavoreix la sensació de descobriment; l’entorn sonor suggereix diversos mons, no molesta en passar d’una època a una altra. L’exposició en ella mateixa i la informació disposada de forma hipertextual, permet que puguis endur-te una idea a casa només mirant l’objecte o bé pots anar descobrint i aprofundint el coneixement fins a un nivell gens menystenible.
Em va agradar detectar instal·lacions modernes amb peces que també ho són i amb d’altres que són les mateixes del segle passat, reciclades i agrupades diferentment; només això dóna una visió més evolutiva de la vida, més darwiniana que linneana, diguem-ne.
Quan te n’atipes o et canses, pots seure i mirar un vídeo que no té lleons de la sabana, sinó animals, plantes, protists el nostre entorn, en unes cadires que pots moure, però el seu pes dissuadeix que ho facis gaire lluny.
Un de nosaltres fins i tot va tenir uns cinc minuts de desconnexió (va quedar traspuesto, diria el meu avi).
Hi hem de tornar.
La idea darrere del guió de l'exposició era precisament mostrar tots els grups d'éssers vius, i aprofitar també el ric patrimoni de col·leccions del Museu, sense oblidar, però, que és un museu del s. XXI. No és exhaustiu –només ho és el Planeta, d'exhaustiu–, i segur que molta gent hi trobarà a faltar coses. La tria de temes i la manera de mostrar-los podria haver estat una altra. Però l'exposició està plantejada d'una manera que, amb el temps, pot anar canviat parcialment.