Barcelona en la història de la insulina

Ara ha fet 90 anys que es van assentar les bases per a aplicar per primera vegada la teràpia insulínica a un malalt diabètic. Aquesta efemèride va ser protagonitzada per Rossend Carrasco i Formiguera (1892-1990), un metge deixeble d’August Pi i Sunyer, fundador de la Societat de Biologia que, enguany celebra el seu centenari.

Rossend Carrasco i Formiguera, alentat per August Pi i Sunyer, es va llicenciar en medicina i, en acabar la carrera, va anar a Boston, subvencionat per la Mancomunitat de Catalunya, a treballar al Departament de Fisiologia de la Harvard Medical School amb Walter B. Cannon.

El 30 de desembre de 1921 va assistir, a la Universitat de Yale, a la conferència de la Societat Fisiològica Americana, en la qual Banting, Best iMacLeod havien presentat les seves troballes experimentals: l’inoculació d’insulina a un diabètic. En va restar interessat i va voler aplicar aquesta teràpia a Catalunya.

En retornar Barcelona, va entrar d’agregat a l’Institut de Fisiologia i va fer la prova en un nen de pocs anys, diabètic. Barcelona fou, així, el primer lloc de l’Europa continental en aplicar-se aquesta teràpia.

 

Més informació:

1. JM Camarasa (2011): De Toronto a Barcelona: la insulina comença a salvar vides. omniscellula, núm. 27.

2. Fundació Rossend Carrasco i Formiguera. Ressenya històrica.

3. Rossend Carrasco i Formiguera, Pere Gonzàlez i Juan (1922): Sobre l’obtenció d’extrets pancreàtics contenint una substància (insulina) que pot fer baixar la concentració del sucre de la sang. Treballs de la Societat Catalana de Biologia, número 9.