A partir d’avui el sol sortirà més aviat.
La sortida del sol tardana, fa més fàcil de veure la llum del cel en trencar l’alba; i em fa pensar en la persona que va posar nom al colorant més comú per tenyir teixits: l’eosina.
La tinció bàsica per a teixits és a base d’hematoxilina-eosina. Quan se sospita la presència d’algun altre component, ja es pot fer una tinció més especialitzada, però, de rutina, és aquesta.
L’hematoxilina tenyeix els nuclis, la cromatina, pels seus radicals àcids. L’eosina tenyeix els orgànuls dels citoplasmes, més acidòfils, per tant més bàsics; i dóna nom a una mena de leucòcits: els eosinòfils, que apareixen en complicacions al·lèrgiques. Els dos colorants es complementen.
El seu color entre rosat i ataronjat recorda el cel de trencar l’alba, i és per això li van posar el nom d’Eos, la deessa de l’aurora.
A partir d’avui, la deessa vindrà cada dia més aviat.
Més informació:
Per Santa Llúcia, pas de puça (13/12/2011)
