Ahir va venir Lourdes Fañanás, Biologia UB-CIBERSAM. És la segona persona que repeteix cafè científic. Com sempre, ens va parlar de la seva recerca que la duu a reflexionar entorn a la relació del cervell i els efectes ambientals que el poden arribar a condicionar. Per això va arribar amb un article de La Vanguardia; el destacat de la contra diu així: “Sin la insensatez del adolescente, nos habríamos extinguido“, d’una entrevista a Iroise Dumontheil. Per parlar de les edats de transició, de la naturalesa del nostre cervell d’animal social supervivent.
El nostre cervell és el triple de gran que el d’un altre de primat, en relació al cos. L’encefalització va arribar ara fa uns dos milions d’anys, amb el gènere Homo, quan la capacitat craniana va passar de 600 a 1.350 cc. Així van poder crear una indústria lítica que els va permetre modificar l’entorn amb intencionalitat. No hi ha cap altra espècie que hagi seguit aquesta evolució. Va coincidir amb la capacitat de caminar drets, amb la qual cosa les mans restaven alliberades i podien tenir una visió elevada. A partir d’aleshores, els humans transformem el nostre entorn amb la cultura. I naixem prematurs, som fetus extrauterins viables.
Els nens són esponges; i, en l’aprenentatge es reforcen unes sinapsis i no unes altres. L’aprenentatge ens transforma el cervell. I, la mare juga un paper essencial en el desenvolupament del nano, per crear la seva representació del món. En l’adolescència, el cervell no té por a res; és l’època de l’exploració, de ser temeraris per a conquerir el món. A la fi del període, aquest petit nivell de paranoia evolutiva, decreix.
La malaltia mental, per contra, és una pèrdua de diferenciació del món exterior i l’interior. Què ho pot provocar? Factors de risc. Un d’ells és que la persona, de nen, hagi rebut maltractament psicològic. Humiliar un nen és greu; hi pot haver metilació del DNA de l’hipocamp, en els gens que s’expressen i restar amb una lesió crònica per un efecte epigenètic. Es perd la frontera.
Imatge: wikipedia
