Fa un parell d’anys (o tres), vaig comprar un petit magnoli (
Magnolia grandiflora) per internet. Va arribar a casa amb tres fulles. Quan en va treure més, em va fer tanta il·lusió! Com si hagués tret una flor. De fet, he de confessar que al principi vaig creure que podria ser una; tot i la mesura de l’arbret, per un moment em va passar pel cap.
I, vaig agrair les fulles, perquè era el camí per arribar a les flors. Aquest parell d’anys que hem estat junts, l’he trasplantat (amb la barreja de fibra de coco i humus de cuc, que tant m’agrada) i li ha anat molt bé. Es feia gran.
Avui m’ha donat una alegría: ha florit! Segurament des d’anir, però avui havia d’anar a fer una anàlisi de sang, de manera que quan he fet el tomb pel terrat estava
groggi. A la tarda, amb Teresita i Sofia, fent la ruta, he descobert la flor del magnoli. Uix, quina alegria! ¿Puc dir que s’ha fet “un arbre”? Un arbrissó. De magnoli, amb la seva flor.
Estic tan orgullosa com el Petit Príncep amb la seva rosa.
