El mateix dia, o el següent, que sonava Nathalie, va sonar Strangers in the night. No sé quin entrevistat els va demanar (si he de ser sincera, els recordo), però el fet que les porti, no té res a veure amb la seva ideologia. Només la coincidència. Primer, Nathalie; després, Strangers in the night. Massa coincidència per a deixar-la passar.
Una mica després que ma mare pirrés per la cançó francesa, mon pare va descobrir la versió de la usamericana en la versió de Frank Sinatra. Era capaç de fer-la sonar fins a set vegades seguides. No era massa melòman, però aquesta li va arribar a la medul·la, a una de les seves obsessions. No feia mal a ningú; només els diumenges a la tarda ens queixàvem que sonés un cop i un altre, sense fi…
Ja m’he adonat que la versió clàssica que he afegit, està afegida. No l’he volguda canviar, em sembla que és una altra coincidència que em va somriure recordant la personalitat del meu pare.
Strangers in the nigh
Kaempfert, Bert / Singleton, Charles / Snyder, Eddie / Kohnen, Richard
Strangers in the night exchanging glances
Wond’ring in the night what were the chances
We’d be sharing love before the night was through
Something in your eyes was so inviting
Something in you smile was so exciting
Something in my heart told me I must have you
Strangers in the night
Two lonely people, we were strangers in the night
Up to the moment when we said our first hello little did we know
Love was just a glance away, a warm embracing dance away
and
Ever since that night we’ve been together
Lovers at first sight, in love forever
It turned out so right for strangers in the night
Love was just a glance away, a warm embracing dance away
Ever since that night we’ve been together
Lovers at first sight, in love forever
It turned out so right for strangers in the night
