Acaben de publicar a la Universitat de Laval (Quebec, Canadà) l’article Un mythe déboulonné: la pleine lune n’accroît pas la fréquence des troubles psychologiques, que no fa més que confirmar allò que molts ja diuen fa molt de temps: la Lluna no té la culpa. De res.
Amb un company, SQ, vam fer un estudi amb els naixements segons la Lluna, i no hi havia cap coincidència, ni amb la Lluna plena, ni amb el dia de la setmana. Aquest darrer factor el vam tenir en compte per si algun obstetra podia provocar els naixements i avançar-los per tenir el cap de setmana lliure, per exemple. I no, el resultat va ser que no hi havia coincidència. Però només cal fer un Pubmed i buscar. Jo ho vaig fer per una sèrie d’articles.
El resultat de la cerca és que hi ha milers i milers de casos en què no es troben coincidències i, alguns, que si en troben. La conclusió és que la Lluna no té cap culpa ni que hi hagi més naixements, ni més violència, ni més ingressos a intensius, ni més agressions i, segons diuen ara, tampoc més problemes psicològics.
En fi, que la Lluna no té la culpa. Ens hem de fer grans.
Més informació
Caosyciencia: La culpa no es de la Luna (maig 2005)
Papers de Comunicació: La culpa no és de la Lluna (Núm 35, setembre-octubre del 2003; pàg 1)
La Vanguardia: ¿Hay más nacimientos con Luna llena? (21/07/2002)
Si voleu reflexions que fan pensar entorn la Lluna, podeu llegir La Tragedia de la Luna, d’Isaac Asimov.
Què passaria si la Terra notingués un satèl·lit com la Lluna? Que passaria si tingués dues llunes?
