Los campanilleros

Print Friendly, PDF & Email

La cançó Los campanilleros, en la versió de La Niña de la Puebla, me la va descobrir un japonès.

El vaig conèixer fa anys, quan ell estudiava amb la meva germana S a Cambrigde un curs de programació. Va venir de visita a Barcelona i, com ella no hi podia anar, em va demanar de cercar-lo a l’aeroport.

Després d’això, jo li vaig ensenyar la ciutat; ell em va ensenyar aquesta cançó, de la qual venia buscant la partitura.

Un diumenge a la tarda, tard, fosc, buscàvem un lloc per a prendre alguna beguda calenta; com tot era tancat vam entrar a un bar cutre al carrer Santa Anna. Ell va marxar l’endemà i vaig pensar que havia guanyat una cançó, li agraïa, però que no el tornaria a veure mai més.

El cas és que un any més tard, amb un altre amic que feia una estada a Mataró, una tarda de pluja, buscavem un lloc per a prendre alguna cosa. Érem prop de la plaça Catalunya. Per alguna estranya raó vaig entrar aquell bar cutre per segona vegada. Estàvem bevent quan, de sobte, aixeco la vista i, a qui veig? Al japonès de feia un any amb un altre japonès que el doblava de mesura.

El vaig anar a saludar i em va presentar el seu germà que havia anat des de Japó fins a Cambridge per a veure’l i que havien fet un salt per a que conegués Barcelona. Com no tenia referència de cap altre bar, havia entrat en el que coneixia d’un any enrere. Jo no hi he tornat a entrar. Ell, no em consta.

Però li he d’agrair Los campanilleros y Serranías de Brasil.

(Nota: d’aquesta darrera cançó us podeu estalviar els dos primers minuts de la gravació, que presenten els cantaors).