Ahir dimecres, 12 de juny, Ana Adan, professora del Depar-tament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i membre de l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) de la Universitat de Barcelona, ens va parlar sobre Els cicles diaris, com ens afecten? Si ens aïllem en una cova aliens al canvi de la nit al dia, el nostre organisme respondrà mante-nint un període similar. Què ho fa? Tenim un rellotge intern? Com es gradua?
Tots aquests aspectes els estudia la cronobiologia, una ciència derivada de la fisiologia que no mesura tant el què o el com, com fan altres ciències, sinó el quan, dels processos. L’Ana ens explica que tots ens adonem que tenim diferents moments no només durant el dia, sinó durant l’any; ens trobem de diferent manera. Seguim ritmes. Ritmes que també segueixen les persones encara que estiguin recloses en un búnquer i es mantinguin aliens al ritme extern.
Els ritmes poden ser anuals, seguint les estacions; mensuals, que segueixen les fases de la Lluna; o diaris, els ritmes circadiaris. Això es deu al fet que tenim un rellotge intern en el cervell, el nucli supraquiasmàtic, a l’hipotàlem, independent dels senyals externs.
Els ritmes circadiaris
El nostre cervell segueix uns ritmes que s’acosten a l’alternança Sol-Lluna en 24 hores. Habitualment són ritmes més llargs que el dia, de 31 a 33 hores; però, en persones amb tendència al neuroticisme, amb tendència a l’angoixa, els ritmes poden ser de menys de 24 hores. Això li va passar a una persona que volia batre el rècord Guinness de permanència en una cova; però, amb un comportament que feia els dies més curts, se li va fer etern i no va resistir.
Zeitgeber
Els zeitgeber són els donadors de fase, els factors que sincronitzen els rellotges interns. En el cas dels ritmes circadiaris, el donador de fase és la llum del Sol, que, quan incideix en la retina, arriba al gangli supraquiasmàtic per una via secundària del nervi òptic. Els ritmes circadiaris ens serveixen per la sincronització social.
«I els cecs reben aquesta informació?», pregunta M. A. Doncs en general no la reben, però altres factors externs són els que els donen senyals per sincronitzar-se amb la resta: els rellotges, els àpats… Tots ells marquen el ritme son-vigília, el més marcat de la nostra vida.
També hi ha una pregunta sobre els països nòrdics. Com s’ho fan els esquimals, que passen gairebé sis mesos en absència de llum? Estudis demogràfics dels països nòrdics mostren que hi pot haver persones més vulnerables els mesos amb poca llum, hi ha més depressió, més trastorns de l’humor, més trastorns psicòtics… També s’ha estudiat, fa temps, que hi ha més debilitat òssia, més osteoporosi, perquè no se segrega correctament l’hormona del creixe-ment, que evita que en edat adulta aparegui l’osteoporosi. Per això s’han creat làmpades de llum terapèutica.
Una tercera pregunta fa parlar sobre el jet lag, que ens afecta més quan viatgem cap a l’est, perquè quan tot just ens acabem de llevar hem de tornar a dormir, mentre que és més fàcil allargar el dia. Per a superar el jet lag, l’Ana ens recomana d’exposar-nos a la llum.
La glàndula pineal
La glàndula pineal, situada en la part interna del crani, és un altre regulador dels ritmes interns. No rep llum, és estimulada pel gangli supraquiasmàtic, i sincronitza la segregació de melatonina, una hormona que no està lligada a l’eix hipotàlem-hipòfisi. Aquesta hormona, la segregació de la qual es perd amb l’edat, és la que controla el senyal de foscor i ens fa dormir, als animals d’hàbits diürns, i estimula l’activitat, en els d’hàbits nocturns, com les rates. El senyal de dia, que es pot atribuir al cortisol, no és tan clar. La situació legal de la melatonina és complexa, atès que està considerada un medicament o un complement dietètic, segons els països.
Els ritmes en les persones
Tot i que els humans som una espècie diürna, tenim uns ritmes personals que ens fan tenir més hàbits matutins o vespertins. Aquests hàbits van associats a la temperatura del nostre organisme, ja que l’activitat hi va associada. A la nit, mentre dormim, la temperatura baixa; quan ens despertem, segons el tipus de persona que siguem, ens pujarà més tard o més aviat, i s’associarà als moments més eficients de cada persona. Aquest ritme varia al llarg de la vida, i hi ha una tendència general a tornar-nos més matiners.
Tot i haver gens que generen els nostres rellotges, l’ambient hi intervé en gran manera. Els primers mesos de vida són crucials en la formació dels ritmes de la persona. Cal regular l’exposició a la llum dels nadons, que no sigui escassa ni excessiva, per a donar-los una bona estabilitat rítmica diària.
Llum terapèutica
Les làmpades terapèutiques de què ens ha parlat l’Ana, fan una llum blanca, d’espectre total, que sincronitza els ritmes; a Espanya, aquestes làmpades han estat estudiades pel laboratori Cronolab, de la Universitat de Múrcia. Un altre grup que estudia la cronobiologia a Barcelona es troba a la Facultat de Farmàcia.
Altres ritmes
Els ritmes lunars tenen a veure amb les hormones sexuals. En les dones ens regulen la menstruació, mentre que en els homes oscil·la la concentració de testosterona en sang. L’Ana ens recomana la curta becaina d’havent dinat, com a recordatori de la darrera fase de son de la nostra infantesa; la becaina ens marca un ritme infradiari i és recomanable per a tornar a l’activitat amb més embranzida. Ara, aquest costum de dormir de 15 a 20 minuts després de l’àpat principal del dia s’exporta, com també s’exporta el seu nom castellà, siesta.
Els ritmes setmanals no s’associen a cap fenomen extern, sinó que es tracta d’un ritme social. Potser els podríem associar a la nostra capacitat de treball!
Com vas arribar a dedicar-te a la cronobiologia, Ana?
Jo era una persona vespertina extrema, cosa que em generava crítiques i em semblava injusta, perquè em tractaven de gandula, i no ho era. De manera que vaig pensar que les persones tenim ritmes diferents. Quan vaig estudiar psicofarmacologia, gràcies a un professor vaig recuperar la idea i vaig estudiar-la. La meva tesi va versar sobre els ritmes en les persones fumadores i no fumadores. La meva recerca ara, de fet, no és aquesta; sinó que investigo en drogodependències i farmacologia.
Després d’un cafè que acaba més tard que mai, ens acomiadem fins al curs que ve. Bon estiu a tothom.
Més informació
Adan, Ana (2005). Ritmicidad circadiana y adicción. Madrid. Pérez, José Antonio; Rol de Lama, María Ángeles (2006). Cronobiología básica y clínica.
Junyent, Cristina (2001). A La Vanguardia:
– «¿Hay más nacimientos en primavera?»
– «¿Hay más nacimientos con Luna llena?»
– «¿Se sincroniza la regla de las mujeres que viven juntas?»
