Dimecres 18 de setembre va venir José Ángel Burriel del CREAF, per explicar-nos la seva recerca sobre l’ecologia d’una ciutat: Barcelona. Concretament, sobre la cartografia, que és la seva especialitat. Aquest cafè s’inclou en el trimestre que dediquem a conèixer la ciutat des d’una visió poc comuna, la dels especialistes que fan possible el seu funcionament. I això és perquè des de la Casa Orlandai estem preparant el mapa verd de Sarrià.
El mapa ecològic
El mapa ecològic de Barcelona (MEB) es va fer associat al llibre Ecologia d’una ciutat: Barcelona, de Margarita Parés, Jaume Terradas i Gisela Pou, publicat el 1985 per l’Ajuntament de Barcelona, en la col·lecció Descobrir el medi Urbà: Barcelona. Associat al llibre hi havia el projecte del mapa ecològic, que interpreta la ciutat com un ecosistema. Descriu les diverses zones ecològiques (zones naturals, seminaturals i construïdes), tot indicant la relació entre verd, construcció i indústria; i, en la construcció, distingeix la relació entre pisos alts i cases, a fi de valorar la densitat urbana.
Tenint l’estructura de la ciutat se’n pot estimar el metabolisme; és a dir, el consum d’energia, aigua i aliments. El mapa és una eina ben útil per facilitar la planificació als gestors. Se n’han realitzat tres, de mapes ecològics; totes tres edicions van estar un encàrrec de l’Ajuntament. El primer mapa es va elaborar el 1977 (i José Ángel es remarca que ell no hi va participar), es va actualitzar el 1993 i la darrera versió és del 2004. En la primera edició hi van treballar dos estudiants; en la segona, dos investigadors, i en la tercera, sis persones, entre investigadors i tècnics.
Tots tres mapes són fets sobre fotografies fetes en vol, són treballs de fotointerpretació. Ara, el fet de passar de tres dimensions, com és la Terra, a dues dimensions, com són els plànols (d’aquí el seu nom) o les fotografies, obliga a fer correccions, el que en diuen ortorectificacions. Així que podem parlar d’ortofotografia. En tenir tres col·leccions, es poden veure els canvis en la dinàmica de la ciutat, que repercuteixen en el medi ambient i en l’estructura urbana: l’evolució de la ciutat.
La tercera edició (MEB-3)
Per l’edició del MEB de 2004 (MEB-3), la darrera, es van fer servir imatges de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), en color i a escala 1:5.000, de manera que la qualitat i definició són superiors a les versions anteriors, cosa que fa que l’error sigui menor. Aquesta resolució vol dir que es poden detallar objectes ben petits, d’una superfície de 500 m2, cosa que equival a parterres, basses i estanys. El nivell d’error estimat en el MEB-3, després de provar la seva fiabilitat amb més de mil punts, és del 2,6%.
En aquesta versió, també s’ha augmentat la llegenda i les bases de dades associades, a fi de recollir millor la realitat de les zones ecològiques. Les categories de la llegenda en són 58, de les quals 37 són estrictament urbanes, 16 forestals (9 d’elles referides a la vegetació) i 5 agrícoles. Aquesta versió ha tingut en compte les llegendes dels mapes anteriors, de manera que els resultats siguin comparables.
La zona ecològica més extensa, que ocupa gairebé el 20% de la ciutat, és “Altres habitatges densament construïts”, que no es classifiquen ni com Ciutat Vella ni com Eixample. La segona zona correspon a “Indústria, taller i magatzem“, amb un 11%, i la tercera a “Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis)“, amb gairebé un 10% de la superfície.
L’evolució del mapa ecològic a la ciutat
L’interès de la tercera edició és que permet comparar. Recordem que la superfície de Barcelona és de 101,4 km2, cosa que correspon a 10.140 hectàrees (ha). De manera que es pot detectar que la zona que més ha augmentat de superfície (595 ha) és la de “Urbanitzat dens o d’ús intens“, seguit del “Verd natural – bosc“, que ha crescut 300 ha, i de “Verd urbà“, que ha crescut 252 ha. La categoria que més ha reduït la superfície és la de “Solar sense edificar” (480 ha), seguida de “Conreu” i “Verd natural-matollar” (en ambdós casos, 227 ha).
Així que podem concloure que les zones més abundants a Barcelona corresponen a una ocupació més intensa del sòl i de més impacte ambiental, com els habitatges de construcció densa o la indústria, crescudes bàsicament sobre solars sense edificar i zones de conreu; també s’ha densificat la urbanització laxa. Per contra, i també degut a l’ocupació de solars sense edificar, ha crescut la superfície de zones verdes urbanes i hi ha hagut un creixement de les zones de bosc, degut a les repoblacions. I que, per l’ampliació de port, també han minvat les zones naturals sense vegetació.
Els districtes
El que es perceben són les diferències d’estructura de paisatge entre districtes. Una feina feta per l’equip que va estudiar el MEB-3 va ser un índex de biodiversitat (Shannon i Weaver), que indica que l’Eixample és el districte de Barcelona amb menys diversitat i el que més, Les Corts (ja que inclou el barri de Pedralbes). A Sarrià-Sant Gervasi també han augmentat els boscos, i ha baixat la construcció laxa, s’ha densificat.
Vols previs i propostes de futur
En temps de la dictadura (el 1956) es va permetre un vol fotogràfic sobre Espanya, patrocinat per Estats Units, amb interès estratègic. I també n’hi va haver un altre el 1928. De manera que una de les propostes de futur seria poder realitzar els mapes ecològics de Barcelona que se’n derivin d’aquells vols i poder establir una comparació amb els actuals. Com també hi ha el plànol meticulós de 1936, que detalla les zones verdes. Per tot això i pel temps que fa que s’ha fet la darrera edició, es podria pensar en el coneixement de la ciutat enrere en el temps i en el present. Ailàs, potser hem de pensar en la dificultat de finançament?
Com vas arribar a fer mapes ecològics?
En José Ángel ens explica que, quan era estudiant de Biologia, no s’imaginava acabar treballant fent mapes. En principi, el preocupava l’efecte del foc sobre les plantes. Però li van oferir l’oportunitat de tenir una feina seriosa estudiant fotos en blanc i negre per valorar la proporció de bosc, per a realitzar el Mapa Ecològic i Forestal de Catalunya. I, finalment, s’hi va trobar.
Més informació
Institut Cartogràfic de Catalunya.
El mapa ecológico de Barcelona.
Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya.
Més informació a Cosir i repuntejarEspais i ocells de Sarrià, Cristina Junyent (06/06/2013)
Cafè científic: el pas del temps en els jardins de la ciutat, Montserrat Rivero (05/03/2013)
Els cicles en els sons de la natura, Eloïsa Matheu (17/05/2013)
Més que rates i coloms, Margarita Parés (20/05/2010)
Cafè científic: el nostre reflex en l’entorn, Joan Pino (23/09/2010)
A vol d’ocell, Gerard Moré (11/03/2010)
