La meva àvia no s’hagués pogut imaginar mai de menjar calamars al març. Ni albergínies al febrer, però avui toca parlar del mar. Dilluns, 30 de setembre vaig anar a la jornada La gamba de Barcelona: pesca i consum de proximitat, que volia donar a conèixer la situació de la pesca de Barcelona, concretament de la gamba. Era organitzada per l’Organització d’Armadors de Pesca de Catalunya (OAPC), de la mà de l’associació Barceloneta Cuina. L’acte es va celebrar a la Facultat de Nàutica de Barcelona i el va cloure Jordi Ciuraneta, Director General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya.
La gamba té una gran importància econòmica, social i gastronòmica. No concebem la cuina mediterrània sense ella. Cal fer-ne, doncs, una bona gestió de l’explotació pesquera si volem continuar llepant-nos els dits. Diuen els experts que, quan mengem un cap més saborós, segurament hem menjat una femella, a les qual les gònades en confereixen el gust intens.
Pere Abelló, investigador de l’Institut de Ciències del Mar, ens va explicar que Aristeus antennatus, l’espècie que entenem aquí sota el nom genèric de gamba, és autòctona de la Mediterrània tot i que la seva distribució segueix la costa atlàntica nord-africana i arriba fins a Cap Verd. Amb el seu rostre llarg, la femella és molt més gran que el mascle; i s’estima que els individus poden viure de quatre a set anys.
Aristeus antennatus és una gamba de profunditat, que viu en canons submarins entre els 400 i 3.300 m de fondària. Tot i això, la gamba adulta pot pujar fins als 150 ó 200 m. Això fa que l’explotació pesquera (mai no es pesca a fondàries superiors als 800 ó 1.000 m) capturi els exemplars adults, permetent que els juvenils creixin i n’assegurin la viabilitat. Aquesta pràctica permet de preservar els estocs, sempre i quan es respectin les èpoques de reproducció. Els estudis realitzats sobre l’explotació pesquera indiquen que l’espècie suporta uns nivells d’explotació lleugerament superiors als recomanables, però no mostra símptomes greus de sobreexplotació.
Josep Garcia, pescador de Barcelona i membre de l’OAPC, ens explica com es pesca la gamba de Barcelona. Dels catorze petits barcos de ròssec de la flota de la ciutat, vuit es dediquen a la pesca de la gamba. L’origen d’aquestes captures cal buscar-lo en els anys trenta, quan es va poder pescar a més fondària, cap als 800 m, cosa que va convertir-ne la captura en una explotació rendible.
En el nostre litoral, els pescadors de Barcelona comparteixen el calador amb els de Vilanova. Tant li fa, perquè la població de gamba és la mateixa a tota la costa catalana, des de Port-Bou fins a Les Cases d’Alcanar, i més avall per la costa oriental. De manera que la gamba de Palamós, de tanta nomenada, pot compartir plat amb la gamba de Vilanova o de Barcelona: experts en una cata a cegues no noten la diferència.
Montse Bargalló, consultora pesquera i membre de Slow Fish, va reflexionar sobre la pesca sostenible. Va citar el Codi de Pesca Responsable de la FAO, de 1995, segons el qual l’aprofitament sostenible és el que no ocasiona una disminució a llarg termini de la diversitat biològica, i manté el potencial per a satisfer les necessitats i pretensions de les generacions presents i futures.
Una forma que té la ciutadania per seguir gaudint de la gamba i d’altres productes exquisits és consumint-los de temporada i de proximitat. Aquesta és la proposta que ens va fer Michèle Mesmain, coordinadora de Slow Food Barcelona, organització que propugna una concepció integral de les relacions socials (i econòmiques i ecològiques) relacionades amb l’alimentació.
Rafael Alberdi, de Barceloneta Cuina, ens va explicar el projecte dels restaurants que formen l’associació, que recuperen i fan conèixer els peixos que els pescadors de la llotja de Barcelona posen a la nostra disposició. Volen recuperar els peixos de temporada i de proximitat per donar-nos plaer gastronòmic amb un producte de qualitat excel·lent.
En acabar la sessió vam anar a Can Solé a prendre el tastet de plats de peix obtinguts a la llotja de pescadors de Barcelona que ens havien preparat els restaurants que formen Barceloneta Cuina. Quin bé! Parlant amb un pescador, em vaig perdre algun dels plats… no val a badar.
Per cert, gràcies a membres de Gamba de la costa vam aprendre l’estacionalitat de la pesca a la costa catalana; la meva àvia comprava calamars entre el juliol i el desembre, quan es pesca en el litoral català. Per acabar, vull agrair al Restaurant Somorrostro la possibilitat d’assistir a aquesta sessió. Hi heu anat mai? Quan hi vaig, surto extàtica.
Més informació
Nuestro pescado se está quedando en la raspa. El País (13/05/2013)
La orgía de las gambas. El Periódico (03/10/2013)
El barrio de La Barceloneta reivindica su pescado. El Mundo (29/03/2011)
Bas, Carles (2012). La ciència de les pequeries: un exemple de ciència multidisciplinària. Omnis Cellula 28:6
BOE: Orden AAA/923/2013, de 16 de mayo, por la que se regula la pesca de gamba rosada (Aristeus antennatus) con arrastre de fondo en determinadas zonas marítimas próximas a Palamós.
