Dimecres 18 de febrer va venir Maria Soledad Gómez, professora jubilada del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries de la Facultat de Farmàcia, UB per parlar-nos sobre malalties parasitàries. Ens va fer el favor de venir en lloc d’Elena Sulleiro, del grup Prosics a l’Hospital de la Vall d’Hebron.
La conversa va anar entorn les malalties parasitàries més freqüents en els humans. Els ambients en què es troben els paràsits; els indrets on sobreviuen; com ens contagien, els efectes que ens provoquen i perquè costa tant d’eradicar-los.
La classificació dels paràsits
Els parasitisme és una forma de vida en què una espècie, el paràsit, depèn d’una altra, l’hoste. És per això que les classificacions són complexes. Poden ser organismes unicel·lulars o pluricel·lulars. Dins aquests darrers, n’hi ha de moltes formes zoològiques: cucs, insectes, àcars…
Poden classificar-se també com a paràsits que viuen a l’exterior (ectoparàsit, com ara els polls) o a l’interior de l’organisme (endoparàsit, com ara la tènia). També hi ha paràsits sanguinis, com el plasmodi que provoca la malària; o alimentaris, que van al tracte digestiu, com és l’ameba.
Paràsits sanguinis
Alguns paràsits viuen en la sang de les persones, com ara el plasmodi (Plasmodium), que hem mencionat abans i que causa la malària. Els paràsits sanguinis solen necessitar un vector, que en el cas de la malària és el mosquit anòfeles (Anopheles), la femella del qual és la responsable de transportar el paràsit d’un malalt a un altre per les picades. També és una malaltia parasitària sanguínia la malaltia de la son, causada pel tripanosoma, que és transmès per la mosca tse-tsè. Moltes d’aquestes malalties són típiques de regions tropicals o intertropicals.
De malària o paludisme n’hi havia hagut a la zona de Barcelona en temps romans, i fins a la dècada de 1950 al Delta de l’Ebre. Segons el paràsit que infecta, la malaltia és més o menys greu. Per què els mosquits piquen més a unes persones que a unes altres? Pot ser per la suor, per l’emissió de CO2, per l’àcid làctic… però sobre tot és molt diferent la reacció que fan unes persones o unes altres. Per què no hi ha vacuna contra la malària? Doncs perquè el paràsit és tan complex, que és molt difícil atacar un dels processos.
Paràsits alimentaris
La FAO ha elaborat una llista dels deu paràsits alimentaris més comuns. Entre ells hi ha la tènia, la toxoplasmosi i la triquina. Un darrer paràsit que darrerament ha crescut molt és l’anisakis, que provoca l’anisakiosi. Aquest cuc és un paràsit dels peixos, no pròpiament humà. És fàcil veure la larva de tres centímetres viva en els peixos del mercat o fins-i-tot morta en els congelats. S’eliminen congelant els peixos vint-i-quatre hores o bé posant-los en aigua bullent; sinó, el que poden provocar és una reacció al·lèrgica.
No tots els peixos tenen anisakis; en tenen peixos d’aigua salada com ara la tonyina (Thunnus thynnus), el lluç (Merluccius merluccius), el verat (Scomber scombrus), les maires (Micromesistius poutassou), el rap (Lophius piscatorius)… Els salmons (Salmo, Onchorhynchus), per exemple, no en tenen.
Ectoparàsits
Les infestacions amb polls (Pediculus humanus capitis) ha rebrotat perquè s’han creat resistències. Quan es donen les condicions de temps i demogràfiques òptimes per a ells, per exemple quan els nens d’una escola van de colònies, passen del cap d’un al d’un altre, i s’escampen ràpidament. Altres ectoparàsits són les puces o les paparres, la gravetat de les quals comporta que poden ser vectors d’altres paràsits, com va passar a l’Edat Mitjana, que una invasió de rates parasitades per puces, vectors del bacteri de la pesta (Yersinia pestis), van provocar una de les mortaldats més grans de la història de la humanitat.
Geografia mèdica
La distribució dels paràsits segons les condicions ecològiques, genera per ella mateixa una disciplina ben important: la Geografia Mèdica. Maria Soledad ens fa reflexionar també sobre la necessitat de valorar les vacunes en el moment de viatjar recorrent a les unitats de salut internacional de la Generalitat. I també sobre els efectes que el canvi climàtic pot tenir en la distribució de les malalties tropicals.
Durant tota la sessió es fan moltes preguntes. Tots hem estat en contacte amb paràsits en un moment o altre. Finalment arribem a la darrera pregunta.
Maria Soledad, com vas arribar a ser parasitòloga?
Doncs, una mica per casualitat. Vaig fer farmàcia, vaig tenir l’oportunitat de tenir una feina fent la tesi i ja em vaig quedar al departament, fins fa ben poc que m’acabo de jubilar.
Més informació
Si marxes de viatge no et descuidis de la salut (Generalitat de Catalunya)
Paludismo (OMS).
Imatge: Taenia solium, wikimedia commons
