Dimecres passat, 20 de maig van venir els Biohackers, per parlar-nos com experimenten i innoven de forma comunitària. Per qüestions protocol·làries i tradicionals, jo vaig contactar amb Daniel Grajales, enginyer de telecomunicacions mexicà que està fent un doctorat a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia; però van venir cinc persones, tots del moviment Do it yourself Biology.
La xerrada la va començar Daniel, després va prendre la iniciativa de la conversa Álvaro Jansà (biòleg, que fa de tècnic de laboratori), la part final la va dur Núria Conde (biòloga i enginyera informàtica, que recentment ha acabat el seu doctorat en complexitat, dirigit per una persona que també va venir al cafè científic de la Casa Orlandai, Ricard Solé). La conversa es va enriquir amb la participació d’Òscar Gallardo, biòleg apassionat per la micro, que fa de bioinformàtic, i Rosen Ivanov Bogdanov, artista científic d’origen búlgar.
Qui són els biohackers?
Els biohackers volen posar a l’abast de tothom el seu coneixement. Els hackers, a diferència dels crackers, que violen la seguretat dels sistemes informàtics, en el sentit més elogiós del terme que empren dins la comunitat informàtica, fan servir el terme per a descriure algun programador o tècnic especialment hàbil. Un dels més hàbils i conegut és Linus Torvalds (creador del kernel linux), que posa a l’abast de tothom un programari lliure i gratuït.
On va sorgir el moviment? Com tantes altres assumptes interessants de la ciència, el moviment DYB (do it yourself, és a dir,
fes-t’ho tu mateix), va sorgir al MIT, va passar a la costa oest dels Estats Units, a París, Amsterdam… Aquí trobareu la història, en anglès. A Barcelona el grup es va crear el 15 de juliol de 2014, encara no fa un any!
E que tenen en comú tots els biohackers, a estones lliures volen aprofitar les seves capacitats i habilitats per obrir i ampliar el coneixement de la biologia. Això és el que tenen en comú les cinc persones que van venir a participar en el cafè científic; que a estones lliures volen millorar el món acostant formes explícites de fer biotecnologia a qualsevol persona que en vulgui aprendre, aprenent a fer material reciclant o recuperant material i compartint el seu coneixement per la web.
Quina diferència hi ha entre un investigador que fa trenta anys feia la tesi i es feia un aparell d’electroforesi? Doncs que fa trenta anys, els investigadors que anaven a una botiga de material, demanaven fil de platí a la Sociedad Española de Metales Preciosos, trobaven algú que els hi feia un transformador i obtenien un aparell d’electroforesi que no haguessin pogut comprar d’una marca comercial; podien passar les indicacions i les fotocòpies de l’aparell a uns quants laboratoris més; a banda de reaprofitar-lo en diverses tesis doctorals. Avui dia, aquestes instruccions i imatges es pengen a la web i són assequibles per tothom que tingui accés a la web.
Així que podríem respondre, a la pregunta què són els biohackers? Manetes! En Daniel explica que de petit tenia un cotxe amb control remot, però el que ell volia un barco! I no va parar fins que no el va tenir. Però són manetes amb ganes de fer-ho entre tots i de forma oberta. Per això volen, acabar amb els kits que venen tancats i ningú no pot manipular, que t’obliguen a llançar-lo i comprar-ne un de nou. Comprendre per reciclar, reutilitzar. Però el moviment omple altres aspectes.
L’aspecte social
Els biohackers pensen que la ciència no és obligatori que es faci en els grans centres de recerca, que es pot fer al garatge de cadascú. No tots els experiments requereixen de grans instal·lacions. Tampoc no tots els experiments requereixen de gran expertesa en el coneixement de la biologia. Ja hem comentat de vegades en els cafès científics que hi ha comunitats amateurs, com ara la dels astrònoms, els historiadors naturals o els paleontòlegs aficionats que fan una feina molt complementària a la del savi. I també hem comentat els efectes sumatoris quan hi ha un objectiu comú, com va ser el projecte SETI.
Pel que fa al coneixement. És cert que hi ha un cost rere tota investigació. Però, com es paga? Com es paga el coneixement que ens va donar Arquímedes, pregunta Daniel? Els Curie van donar el seu descobriment a la ciència, no el van patentar. Tampoc ho van fer altres científics que van fer millorar la qualitat de vida dels humans. I van viure dignament.
Hi ha un manifest mundial sobre els principis ètics que regulen el moviment Do it Yourself Biology. D’acord, però, com controlen que ningú no fa un disbarat? Doncs, de la mateixa manera que la vikipèdia, com a enciclopèdia, o Linux, com a font de programari són bastant fiables, el DYB, també. Sempre hi pot haver el psicòpata, però la comunitat se n’adona i hi posa control. S’autoregula.
Inquietuds que genera
Surten preguntes, és clar? Trenqueu el paradigma del que fem ara als laboratoris microbiològics hospitalaris. Ens hem desfet de la cuina, quan nosaltres fèiem els brous. Ara, ens dieu que ho tornem a fer? I les garanties que el producte surti sempre igual? La resposta és raonable: potser en clínica que cal seguir unes normes ISO no cal aplicar-ho, com tampoc si es fan grans quantitats que abarateixen els costos; però el cas és que en algun lloc hi consti com es pot fer, no fos cas que arribem a un moment que ningú no ho sàpiga fer, si no és a la indústria.
Una altra pregunta versa sobre la qualitat i la garantia. Com sé jo que el mòbil que em feu vosaltres funcionarà? Prova’l, compara li diuen. A més, sigues conscient, que molts consumidors no ho són, que els teus objectes probablement s’han fabricat a la Xina o a algun país del Tercer Món, i que s’han fet servir productes reciclats sense que ho sàpigues. D’una altra banda, un preu de vegades més de deu vegades més econòmic, quantes vegades et permet comprar l’objecte? Tenint en compte que el fet pels biohackers no funcioni i que les garanties dels productes industrials et cobreixin el problema i et donin resposta. És un camí cap a la sobirania científica i tecnològica.
Però, què fan?
Doncs, n’hi ha que estan estudiant el factor d’envelliment en els cucs, altres han cultivat bacteris luminiscents per a fer bombetes fluorescents; ara que la indústria farmacèutica fa recerca més en càncer i busca vacunes per malalties concretes, i inverteix menys en l’estudi de la la resistència dels bacteris als antibiòtics, proposen d’estudiar el comportament de bacteris per investigar quin podria ser l’abordatge d’un nou tractament al que els bacteris no siguin resistents, per exemple.
En l’aspecte més tècnic han fet microscopis, bioreactors, impressores… tot amb material molt barat o reciclat. Fan servir la tecnologia arduino, organitzen cursos per a ensenyar a fer-la servir i posen les seves troballes a disposició de qui el vulgui emprar. A la comunitat interdisciplinar els arriba un problema i busquen la solució entre diversos especialistes. Si entre tots surt una idea brillant, suggereixen que es pot buscar finançament a Kickstarter o Indiegogo, plataformes per a microfinançar projectes científics. Una altra forma de comprendre l’economia del coneixement. Si s’equivoquen, tornen a començar: “El fracaso forma parte del éxito”.
També fan cursos per a estudiants de primària i secundària en els que preparen experiments. Veuen que la ciència i la tecnologia no són qüestions abstruses que ningú no entén. Ells mateixos poden fer extraccions de DNA, per exemple. I els ajuden a raonar… què vol dir que un menjar és orgànic? és que n’hi ha que no sigui orgànic? Què vol dir que un producte té química? és que n’hi ha que no en tingui? Realment, s’ha instal·lat la ignorància científica en el nostre entorn. Aquí recomanen el blog de JM Mulet: Comer sin miedo.
Es troben a MADE (Consell de Cent, 159, dins l’espai Germanetes) i treballen en equip. Ens hi conviden. Hi anirem. La recomanació que els va fer Thomas Landrain és: primer, feu comunitat!
Així, en comunitat els biohackers ens trenquen esquemes econòmics, ecològics i socials, perquè abarateixen, reciclen, comparteixen i fan xarxa ciutadana. Busquen la sobirania científica i tecnològica de les persones i estenen el pensament crític. Personalment, celebro que els científics s’hagin afegit als moviments ciutadans de transformació social; de vegades manca tant pensament crític!
Diu Daniel Grajales: “La felicidad, como el conocimiento, cuanto más lo compartes, más crece.”
Més informació
Els ‘biohackers’ treuen el nas a Barcelona (Ara, 05/11/2014)
Codi d’ètica biohackers per a Europa (en anglès).
JM Mulet: Comer sin miedo.
La chica mecánica, Paolo Bacigalupi 2009
Last week tonight
