Dimecres passat, 15 de març, va venir Josefa González, de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), per parlar-nos de la plasticitat del genoma.
Trajectòria
Pepi González ens va explicar la seva trajectòria com a científica, perquè tot just fa quinze dies ha guanyat la plaça d’investigadora al CSIC. La felicitem.
Ella va estudiar a la UAB, en el department de Genètica i Microbiologia al grup de recerca del Dr. Alfredo Ruíz, i amb ell va fer el doctorat, sobre les inversions en els cromosomes de diferents especies de Drosophila melanogaster. Ens explica que són més freqüents en el cromosoma X, que no pas en els autosomes, probablement perquè el DNA dels cromosomes sexuals es més repetitiu, entre d’altres factors.
Després, durant dos anys a la UAB mateixa va fer un post-doc més molecular (abans la recerca havia estat més citològic, de microscopi). El 2005 va marxar a fer una estada a la Universitat de Stanford, Califòrnia, al laboratori de Dimitri Petrov, per estudiar els elements genètics mòbils segons la variació en els diferents ambients on es troba Drosophila.
Als anys quaranta es van detectar els transposons, elements genètics mòbils; i la primera persona en fer-ho va ser Barbara McClintock, que feia experiments amb blat de moro en època de la II Guerra Mundial. La seva troballa va ser rebuda amb molt d’escepticisme per la comunitat, però finalment el 1983 va rebre el premi Nobel, per provocar un canvi de paradigma en la genètica. Els elements mòbils es troben en gairebé tots els genomes i, en el cas del blat de moro, són els responsables del colors diferents en els grans de la mateixa panotxa.
Després de cinc anys i mig d’estada a Califòrnia, Pepi va retornar a Barcelona, amb una ajuda Ramón y Cajal, contractes de cinc anys amb l’objectiu de contractar de talent. En aquest moment de la carrera científica, ja podia ser cap de grup i demanar projectes. El 2011 va entrar al CSIC, i ara té una posició permanent d’investigadora.
European Research Council
Ara se celebren els deu anys de la creació del Consell Europeu de Recerca (ERA) amb activitats arreu d’Europa. Qualsevol investigador que treballa a Europa pot demanar ajuts, segons l’experiència:
– starting grants, quan fa entre dos i set anys que s’ha acabat el doctorat,
– consolidator, entre set i dotze anys d’haver-lo acabat
– advanced, els investigadors sèniors.
Les beques financen projectes molt ambiciosos, volen donar resposta a preguntes generals i per això donen força finançament. Pepi va demanar un projecte el maig de 2014, es va resoldre el 2015 i va començar el 2016.
La variació de drosòfila
Al GonzálezLab estudien, consorciats amb altres grups europeus, la variació de drosòfila segons el canvi climàtic. Segons els lloc on viuen, la freqüència dels elements mòbils varia.
En realitat, drosòfila s’estudia com a organisme model. És un organisme fàcil de cultivar, en trenta dies hi ha una generació nova; té un genoma petit (cent-vuitanta milions de bases) del qual es coneixen molt bé les regions reguladores, els gens, els elements mòbils… És a dir, que en realitat no interessa la mosca, el que els interessa és estudiar l’evolució.
Drosòfila és una mosca d’origen africà, comensal dels humans: va expandir-se amb l’agricultura. És ubiqua i el seu genoma molt conegut. En dotze o catorze dies hi ha una generació novaComparant bioinformàticament les seqüències trobades a diferents indrets amb les
de mosques africanes es pot veure com han variat els elements mòbils. Estudien els elements mòbils que son mes freqüents a les poblacions europees que a les africanes.
El projecte en què participa Pepi vol estudiar com els organismes s’adapten a l’ambient des de tres punts de vista:
– veure si hi ha canvis adaptatius en el genoma quan les mosques són en diferents ambients, per exemple, en indrets tòxics;
– estudiar els canvis mesurables en el fenotip: per exemple si resisteixen una determinada temperatura o una determinada quantitat de tòxic;
– trobar la connexió entre el fenotip i el genotip: l’expressió molecular del gen.
Drosòfila a la península Ibèrica
En l’estudi a Europa, és interessant de valorar l’evolució de drosòfila a la península Ibèrica, ja que hi ha zones continentals i àrides que no hi són a la resta d’Europa. I, amb l’al·licient de recol·lectar mosques, han implicat estudiants i instituts de Tomelloso (Ciudad Real) i de Baza (Granada) en el projecte de recerca Melanogaster: catch the fly!
A Tomelloso, la trampa per les mosques són melons; un cop feta la collita, els melons que resten al camp són una forta atracció per les mosques. Aleshores només cal capturar-les amb una mena de pipa aspiradora. Una part de les mosques es cultivaran. Una altra part, els mascles, més fàcils de distingir d’una espècie propera, van al laboratori per a seqüenciar el seu DNA i estudiar els elements mòbils.
Pepi, com et vas fer biòloga? A primer de batxillerat vam fer unes pràctiques amb drosòfila. En aquell moment vaig comprendre que estudiar genètica era estudiar el passat i el futur. L’herència dels nostres avantpassats i cap a on poden anar les coses.
Recomanem: 17 i 18 de juny una trobada internacional sobre evolució humana i adaptació.
