Dimecres 18 d’octubre va venir Frederic Bartumeus (ICREA-CEAB-CSIC, CREAF) per parlar-nos de Mosquito Alert, la web que administra.
Actualment, els mosquits es poden considerar els animals més perillosos pels humans, en ser transmissors de malalties i tenir gran capacitat d’invasió. Una aplicació exitosa per detectar la seva dispersió mitjançant ciència ciutadana es projecta ara de forma global.
Frederic és un investigador ICREA amb dues afiliacions, el CREAF i el CEAB-CSIC, un centre del CSIC on hi treballen cent-deu persones. El Centre d’Estudis Avançats de Blanes va començar com un centre experimental on es barrejaven oceanògrafs, astrofísics i investigadors en intel·ligència artificial. Finalment va derivar cap a biòlegs i ecòlegs marins.
Frederic és ecòleg, aquells que tenen una visió global de l’entorn. Que no són zoòlegs ni biòlegs, únicament. Sinó que estudien “allò que resta quan el que és important ha perdut el seu nom”, com deia Margalef fent èmfasi en l’aspecte sintètic de l’ecologia.
Va començant estudiant els llacs del Pirineu i va acabar fent d’ecòleg teòric que estudiava models de desplaçament dels animals, com ara ocells marins o formigues. En algun moment va estudiar el control dels mosquits dels aiguamolls d’Empordà, però ho va deixar. Més tard els recuperaria, i com!
El mosquit tigre
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és originari de les selves del Sud-Est asiàtic. Les femelles ponen els ous en els petits tolls d’aigua que resten sobre les fulles i allà es desenvolupen els ous fins a completar la metamorfosi. Triguen entre una i dues setmanes. Durant la seva vida es mouen poc, menys de 500 metres i poden pujar a poca alçària.
Demogràficament poden ser explosius: la femella allibera un centenar d’ous en cada posta, i com pot fer entorn deu postes durant la temporada de cria, cada femella pot generar uns mil mosquits. Ara que amb el canvi climàtic es desplaça la cria cap a la tardor, poden pondre més vegades. Posem que cada femella acabi posant mil ous l’any, la meitat dels quals seran femelles que seguiran el mateix procés, imaginem la multiplicació de l’espècie.
Per a pondre els ous, les femelles de mosquit tigre han de ser hematòfagues, picar a un mamífer. Una proteïna de la sang permet que els ous es desenvolupin correctament. Piquen de dia i quan la presa està en moviment, no cal que estiguin quiets. A més, són molt intrusius, sembla que piquin a través dels pantalons, però és perquè poden entrar per escletxes molt petites.
A la pregunta de perquè sembla que els mosquits piquin més a unes persones que a d’altres, en Frederic explica que pot ser pel metabolisme de la persona: la olor, la temperatura…
Aviat van canviar els seus hàbits a la ciutat. Tenen el que tenen a la selva: petits llocs on pondre els ous; siguin públics, com els embornals dels carrers, o privats, com restes d’aigua que queden en els patis de les cases.
S’ha arribat a veure que es desenvolupaven fins a larvetes de mosquit tigre dins la closca d’un cargol!
Els mosquits i la salut
El grup de mosquits al qual pertany el mosquit tigre, poden ser un problema de salut pública, perquè poden transmetre malalties com el zika, el chikunguya o el dengue. Són mosquits que han d’estar localitzats i sota control.
Si un mosquit pica una persona infectada pot absorbir el paràsit en la xuclada; quan va a picar a una altra persona, en injectar-li saliva amb anestèsic perquè no es noti la picada, pot inocular el paràsit (en aquest cas un virus de la família dels arbovirus).
Per això, quan el mosquit es detecta en una zona, es dóna una alerta sanitària al Departament de Salut, que ho transmet al Centro de Coordinación y Alertas Sanitarias del Ministerio i s’avisa a l’ajuntament corresponent, que és qui posa en marxa les mesures per la contenció de l’expansió i el control de les poblacions.
Tot i que en el nostre entorn no hi ha els virus que provoquen aquestes malalties, si que hi ha viatgers que poden ser contagiats en països on hi siguin.
El control del mosquit
El mosquit tigre va ser detectat per primera vegada a Sant Cugat el 2004. Ja havia arribat abans a Itàlia. En principi no passava bé els hiverns, però han mutat i ja tenen una cutícula més resistent que els permet resistir temperatures més baixes i dessecació.
En l’entorn urbà, els tècnics controlen la plaga amb un bacteri (Bacillus thuringensis) al qual se l’hi ha inoculat un gen que no permet que la larva arribi a la fase adulta. Es tracta d’un bacil transgènic.
Dins les zones privades són els habitants els qui han de tenir cura de no deixar pots o rodes o qualsevol objecte que pugui fer de recipient d’aigua, especialment després de les pluges, perquè en cinc o deu dies pot tenir una nova generació de mosquits tigre.
Mosquito Alert
Frederic estudiava el moviment d’animals i la dispersió del mosquit tigre a Catalunya quan va començar la crisi econòmica. I van estudiar també el moviment de mosquits. Aleshores van pensar de fer una app mitjançant la qual els ciutadans poguessin enviar fotografies, de manera que podrien estudiar l’expansió del mosquit tigre amb un cost menor i arribant a llocs on no podrien arribar mai.
I així va néixer “Atrapa el tigre”, que es va transformar en Mosquito Alert per incloure nous espècies de mosquit. Els resultats obtinguts pels ciutadans són tan bons com els dels propis científics, com han publicat en la revista Nature Comunications.
La participació ciutadana continuada es manté explicant el projecte i demanant col·laboració continuadament a través dels mitjans de comunicació i sent molt actius a les xarxes socials.
Mosquito Alert és un triangle perquè simbolitza el vèrtex de la recerca científica, el dels ciutadans i el dels gestors. Quan hi ha alerta sobre la presència de mosquit tigre en una zona els tècnics hi van a impedir el desenvolupament de les larves. Pensem que només a Barcelona hi ha uns 75.000 embornals on hi pot créixer el mosquit.
Quant a la recerca, l’equip de Frederic està estudiant la dispersió activa del mosquit per vol, mitjançant tècniques de trampeig de captura-recaptura, i també la seva dispersió passiva mitjançant el transport en cotxe.
Amb l’ajuda dels Mossos d’Esquadra han investigat la presència de mosquit tigre en cotxes que entraven a Barcelona i han descobert que, efectivament, els mosquits tigre viatgen en cotxe. En van detectar en una mitjana de cinc mosquits cada mil cotxes. Aquest número pot semblar petit però si es multiplica per la quantitat de cotxes que circulen a l’àrea metropolitana de Barcelona, estem parlant d’uns quaranta-mil mosquits transportats diàriament en cotxe.
L’atracció als cotxes pot tenir a veure amb el caliu que ofereix un cotxe, el color fosc de la tapisseria, la font de C02 que emet… El cas és que a més a més, és un bon lloc on descansar i si cal alimentar-se, ja que el mosquit es pot amagar a la part baixa del cotxe on arriba perfectament a picar els turmells dels viatgers.
La internacionalització
Mosquito Alert i Nacions Unides impulsen una aliança global per frenar els mosquits transmissors de malalties mitjançant la participació ciutadana. Un projecte de ciència col·laborativa global. Perquè global ha de ser la lluita contra l’animal que més persones mata.
Tanquem la sessió després d’haver xerrat molt i molt, d’haver après un munt i d’agrair en Frederic la seva dedicació i entusiasme. I això que només ha explicat una tercera part de la recerca que fa!
Imatges: Mosquito Alert i wikimedia commons
