Ahir dimecres 20 febrer, va venir Lluís Tort, del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia (UAB), per parlar dels canvis en els animals, concretament en els peixos.
Classifiquem els peixos en un grup homogeni, però en realitat formen grups molt diferents, que poden viure a indrets insospitats i amb estils de vida ben diversos. Tot i això, els nous canvis també els provoquen altres modificacions. Quins han estat els canvis trobats més recentment entre els peixos? Com evoluciona el medi aquàtic i els organismes que hi viuen?
Lluís ens explica que es va formar a la Universitat Autònoma (de la qual en va ser vicerector), i que, en l’aspecte investigador, va fer un post-doc a Bristol i Plymouth, i posteriorment un segon a Aberdeen, que aleshores era la capital del petroli. Es va especialitzar en la fisiologia de peixos, tot i que en el grup on treballa també han estudiat com augmenta el ritme cardíac en les tortugues en la immersió, o la fisiologia dels cocodrils.
I ens comença a explicar la fascinant història dels peixos, que van aparèixer a la Terra fa 450 milions d’anys; res comparats amb els homínids que vam aparèixer fa 3 milions d’anys, o dels humans, que hi som des de fa 300.000 anys; és a dir, 0,3 milions d’anys.
Es calcula que el 48% dels vertebrats són peixos, cosa que correspon a prop de 30.000 espècies, per ara; moltes més de les estimades per mamífers, dels quals s’estima que hi ha entorn 6.400 espècies a tot el món. Com que viuen sota l’aigua, hi ha més dificultats per estudiar-los, que no pas als animals terrestres.
.jpg)
Peixos abissals
De peixos se’n poden trobar a moltíssims indrets, als quals han adaptat les seves característiques.
Hi ha peixos als fons abissals, sota els 2.000 m de fondària, que són en foscor permanent i, per tant, no hi ha fotosíntesi. Els peixos d’aquestes zones han de suportar temperatures fredes, pressions molt elevades (fins a 500 o més atmosferes) i caçar o menjar carronya que cau de dalt. Era considerava una zona pràcticament inhabitada, però les exploracions cada cop més possibles mostren que hi ha més vida.
En general, els que hi viuen són peixos amb boques grans, i que tenen vides més aviat tranquil·les. En el moment en què troben una presa a prop, amb un moviment ràpid intenten capturar-la. Molts d’ells tenen recursos amb bioluminiscència, sigui a peduncles o sota els ulls. De fet, la bioluminiscència és un reclam per a les preses.
Peixos pulmonats
Hi ha peixos, com els dipnous, adaptats a viure una part de la seva vida a l’aire. Aquesta possibilitat els hi ofereix la transformació de les brànquies en sacs -una mena de “pulmó” primitiu, per a l’intercanvi gasós. Són el pont entre els amfibis i els peixos.
Els peixos pulmonats acostumen a viure a bassals pluvials de zones càlides d’Àfrica, Sud-Amèrica, Àsia o Austràlia. Allà poden menjar cucs, fins que la calor asseca el bassal. Aleshores poden baixar el seu metabolisme i resistir pràcticament sense menjar durant molt de temps. S’han adaptat a un nínxol on hi ha pocs competidors i pocs depredadors.
La salinitat de l’aigua
Hi ha peixos que viuen en aigües dolces (on han d’evitar el xoc osmòtic que els inflaria i els trencaria les cèl·lules) i peixos d’aigua salada (on han d’evitar de perdre aigua). Això és degut que la salinitat dels peixos és entorn el 12%0; mentre que la de l’aigua del mar pot ser del 35%0 (al Mediterrani, per exemple) i la de l’aigua dolça de 0,5%0. Així doncs, la nadala que diu “pero mira cómo beben los peces en el río”, seria més correcta fisiològicament si digués “pero mira cómo beben los peces en el mar”!
Entre els peixos d’aigua dolça, el peix zebra (Danio rerio) ha esdevingut un bon model de laboratori, en diversa recerca: neurobiologia, càncer, desenvolupament. És un vertebrat, es coneix tot el seu genoma i en la fase embrionària és transparent, de manera que és fàcil resseguir molècules marcades. Ja ens en va parlar Cristina Pujades al cafè científic de l’octubre.
També sabem que hi ha peixos que viuen una part de la seva vida en el mar i una part en rius, com ara el salmó o l’anguila. I això és perquè tenen unes cèl·lules a les brànquies que regulen la sal de l’organisme. Com que la regulació no és immediata, els peixos s’aclimaten a la nova zona de manera gradual. Probablement tots els peixos tenen aquesta capacitat, però èr les seves condicions de vida no els cal aplicar-la.
La temperatura de l’aigua
Hi ha peixos que s’adapten a temperatures altes, com les carpes (Cyprinus carpio), que poden adaptar-se a temperatures d’aigua de fins a 35ºC, on l’oxigen és menys soluble. I hi ha peixos que poden viure en llacs gelats i resistir temperatures de pocs graus sota zero. Són peixos poc actius, que poden tenir molècules anticongelants a les cèl·lules per impedir la congelació de l’aigua, que les trencaria. En alguns casos, no tenen hemoglobina, ja que amb la difusió de l’oxigen de l’aigua, ja en tenen prou, no els cal la molècula transportadora.
.jpeg)
Peixos pelàgics
Hi ha peixos que són grans nedadors, com els marlins, les tonyines o el peixos voladors, que tenen aletes fines per planejar. Volen per atacar des de dalt les seves preses, i prendre-les així desprevingudes; o per fugir de depredadors.
Els grans nedadors, com les tonyines o els marlins, tenen una certa regulació de la temperatura: el seu cos està a una temperatura estable superior a la de l’aigua, entre 27ºC i 30ªC. I això és perquè necessiten una gran aportació d’oxigen per estar sempre nedant; el moviment muscular continuat els manté la temperatura. Per això són peixos de múscul fosc, tenen molta hemoglobina en els seus teixits.
El salmó és un altre cas, pren el seu color perquè s’alimenta de crustacis. Per això, en les piscifactories se’ls dóna pinso; però, els darrers mesos, se’ls dóna krill, perquè adquireixin el color. Recorda el cas dels flamencs.
Atès que els peixos pelàgics sempre neden, dormen nedant; i les piscifactories de tonyines han de tenir en compte aquestes circumstàncies: fan 2 km de llargària. Atès que són peixos de nivells tròfics superiors, de gran mesura i de vida llarga, als teus teixits, especialment a la part greixosa sota la pell, s’acumulen metalls pesants. Segons en Lluís, és una bona precaució no menjar la pell ni aquest greix.
Peixos d’aigües tèrboles
Hi ha peixos adaptats a aigües tèrboles, amb baix contingut d’oxigen i poca visibilitat, per això desenvolupen bigotis sensitius. Entre ells podem trobar peixos com la panga (Pangasianodon hypophthalmus), que els cultiven sota palafits al sud-est asiàtic.
Les cases tenen una trampeta que obren per llançar les escombraries -i altre coses-, de les que s’alimenten els peixos. I, com qui té gallines, quan els convé, en prenen un per menjar.
Fins ara fins i tot hi havia piscifactories per comercialitzar aquest peixos, però darrerament amb l’augment d’indústries, s’ha vist que acumulen metalls pesants, i es desaconsella la seva producció. De tota manera, diu en Lluís que seria molt interessant de conèixer el sistema immunitari d’aquests peixos d’aigües tèrboles tant exposats a microorganismes i que viuen sans.
Peixos de fons
Hi ha peixos que s’han adaptat a viure amagats en el fons marí. Són els peixos plans, com ara el llenguado o el turbot. Són peixos que no són nedadors, que són molt ràpids caçant i que, en realitat, els alevins tenen una simetria bilateral, que perden d’adults quan els ulls migren tots dos a la mateixa banda.
Peixos teleostis
Els peixos que tenen espines ossificades, els teleostis, formen un dels grans grups de peixos. Tenen bufeta natatòria, que injecta oxigen per la respiració i fa de flotador, segons si la inflen o la desinflen. Mantenir la bufeta natatòria té un cost energètic.
Algunes espècies pelàgiques de peixos teleostis fan grans moles de peixos per despistar els possibles depredadors; quan el grup es mou alhora es fa difícil triar un peix per atacar, i aquesta estratègia els protegeix. És la línia lateral que permet de notar el moviment del grup. Per això, dofins i orques han aprés a atacar-los per diferents bandes o bé des de dalt!
Peixos condrictis
Els peixos condrictis o cartilaginosos, com ara els taurons, són uns peixos molt interessants. No tenen bufeta natatòria, regulen la flotació perquè tenen un fetge molt gran i molt greixós; que també els proporciona una important reserva energètica. Aquest fetge i el tipus de greix (l’esqualè) són una de les peculiaritats més interessants dels taurons, que no desenvolupen càncers.
També els ha fet molt exitosos i molt duradors en el temps l’estratègia de vida; són grans nedadors i grans depredadors, amb una capacitat sensorial extraordinària. Poden detectar a llarga distància baixes concentracions de molècules, per exemple de sang; això els permet detectar preses des de lluny. I també són capaços de detectar els impulsos elèctrics que generen els moviments musculars de les possibles preses, per exemple, nedant.
Les capacitats cognitives dels peixos
Es parla de l’escassa memòria dels peixos, però això no és així. S’ha vist que peixos poden recordar i força. Per exemple, carpes que han estat pescades i deixades anar, és molt més difícil de pescar-les de nou. Un cas de carpa que recordava bé el que havia après era na Ramona, de l’estany de Banyoles. S’ha comprovat també que les carpes recorden la imatge de la galleda que els duu el menjar; en canviar el color, responen de manera diferent, fins que als dos dies ja s’han adaptat a la nova situació.
Els peixos també emeten molècules que altres capten, com ara d’adrenalina i el cortisol generats per l’estrés, cosa que cal tenir en compte als laboratoris en els tancs de cultiu en circuit tancat.
Entre els peixos també hi ha jerarquies; per exemple, el peix dominant en un aquari no deixa menjar els altres fins que ell no ha quedat satisfet. També hi ha peixos que són més curiosos que altres; quan s’incorpora una peça de lego en un aquari, per exemple, hi ha peixos que s’acosten de seguida, mentre que altres s’ho miraran de lluny sense acostar-s’hi. Són diferents individualitats, dos comportaments necessaris, per explorar i per no exposar-se massa; una estratègia evolutiva comuna al llarg de tota l’escala animal.
En els grups de peixos al laboratori s’ha vist que entre el 15% i el 20% són més atrevits; un altre tant per cent similar, són més tímids. La majoria (entre el 60% i el 70%) canvien de comportament segons la situació. Quan se’ls ha valorat diferents variables, s’han trobat diferències importants en creixement, metabolisme, resposta hormonal o resposta immunitària.
També hi ha peixos “artistes”; algunes espècies fan grans dibuixos a la sorra, per impressionar les femelles.
El canvi global en els peixos
El canvi climàtic modifica les condicions del peixos. Per exemple, la temperatura de l’aigua condiciona la producció aqüícola; cosa que es nota als fiords de Noruega o de Xile, on hi ha les piscifactories. Condiciona també la temperatura de l’aigua en els cultius de camarons, que solen estar en fondàries de dos o tres pams d’aigua. Per la temperatura canviant de l’aigua, també s’ha vist que les poblacions de peixos es desplacen; ara es poden pescar llobarros a les illes Britàniques, quan això no succeïa abans. Afecta també el creixement dels microorganismes patògens dels peixos, que viuen en ambients tèrmics determinats.
Els contaminants emergents també condicionen les poblacions de peixos, especialment les nanopartícules que entren fàcilment en els peixos i poden alterar l’expressió gènica. El que s’ha trobat és que els hi produeixen reaccions al·lèrgiques. També ens va parlar de contaminants marins Anna Sánchez-Vidal. També els afecten els medicaments, els cosmètics i els pesticides.
Altres canvis que tenen a veure amb activitats de comerç o de turisme han introduït espècies invasores, com són els silurs, el cranc de riu o el cargol poma.
Per comprendre una mica més el fascinant món dels peixos, Lluís ens recomana el llibre: “El ingenio de los peces” de Johathan Balcombe, publicat per Ariel el 2018.
Més informació
Peixos del Besòs (22/11/2018) amb Noëlle Fabre i Dolors Vinyoles
Com s’organitza un individu (18/10/2018) amb Cristina Pujades
Un mar de plàstics (22/03/2018) amb Anna Sánchez-Vidal
L’evolució dels rèptils (24/09/2017) amb Salvador Carranza
De cucs i mosques, fins a peixos i ratolins (24/10/2010) amb Cristina Pujades
Imatges: wikimedia commons.
