Als cafès científics de tardor tractem sobre experiments de laboratori. La velocitat a què avança el coneixement en biologia és espectacular, com ho són les troballes. Aquest trimestre el dediquem a comprendre les tècniques de recerca més avançades i més revolucionàries. Quins àmbits exploren? Com busquen comprendre les relacions dins l’organisme i amb altres éssers vius? Com poden millorar la nostra salut?
Dimecres, 20 d’octubre va venir Marta Cherubini, del grup de Kristina Haase, del laboratori que l’EMBL té a Barcelona. Volíem saber si és possible fer teixits humans.
L’EMBL és un laboratori que depèn de l’EMBO. L’European Molecular Biology Organization (EMBO) impulsa la recerca sobre les ciències de la vida a Europa. Es va fundar el 1963 per promoure l’excel·lència en la recerca en les diferents etapes de la carrera científica i estimular l’intercanvi d’informació científica. Està finançat per 18 països; però, tot i que no depèn estrictament de la UE, participa en el disseny de polítiques científiques europees. El 1974 es va fundar l’European Laboratori of Molecular Biology (EMBL), del qual hi ha diverses delegacions; una d’elles a Barcelona, on s’investiga com es desenvolupen i funcionen els teixits i els òrgans en la fisiologia normal i patològica.
Fa un any i mig que Marta Cherubini és a l’EMBL, on es dedica a estudiar microvasos. Els microvasos són els vasos sanguinis que tenen un diàmetre inferior a 100 micres. Són els nostres primers òrgans funcionals. La xarxa microvascular s’estén dins els teixits per permetre que la sang sigui distribuïda de manera homogènia i pugui realitzar la seva funció de manera eficaç.
El sistema circulatori irriga el nostre organisme, les arteries empenyen la sang del cor per irrigar tot l’organisme; en els diferents teixits, els microvasos la distribueixen; i la sang venosa torna al cor. Els vasos que intervenen són diferents. La musculatura de les artèries distribueix la sang oxigenada que surt del cor per tot l’organisme; en els microvasos dins els òrgans té lloc l’intercanvi gasós; les venes la retornen al cor. Del cor anirà als pulmons en la circulació menor, per tornar a intercanviar els gasos que duu. Els grans vasos estan envoltats de diverses capes cel·lulars i tenen diferents dimensions; s’estrenyen en el punt més distal i tornen a engrandir-se en arribar al cos. A diferència dels grans vasos, els microvasos estan envoltats per cèl·lules endotelials.
Una disfunció dels microvasos en els diversos òrgans té com a conseqüència que no hi arriba suficient oxigen a les cèl·lules, cosa que pot provocar que es desenvolupin malalties. En alguns casos de malaltia s’han trobat més disfuncions en dones que en homes, perquè són sensibles a les hormones.
Marta experimenta amb models in vitro, és a dir, fora de l’organisme. Generen models tridimensionals reproduint malalties vasculars específiques de diversos òrgans per emular l’intercanvi que succeeix en els teixits. Actualment estudien teixit cardíac, tumors de mama i la placenta. Ella estudia el model de la placenta, per poder trobar solució a la eclàmpsia, una complicació aguda durant el part que comporta risc per al fetus i per a la mare.
Quan preparen els models microfluídics, afegeixen cèl·lules endotelials i de l’estroma de suport en el dispositiu, i, en pocs dies, s’han format els microvasos. Val a dir que les cèl·lules endotelials, tot i complir la mateixa funció, en els diferents teixits són diferents. Un cop preparat el dispositiu poden veure la resposta dels microvasos davant diferents estímuls: hormones, medicaments…
La tècnica es pot aplicar a altres malalties en què la vascularització està involucrada. Malaltia mental com Alzheimer o Parkinson; infarts, covid… en qualsevol cas, per a la seva aplicació caldria fer proves in vivo abans de passar a assaigs clínics a pacients.
Podreu trobar la sessió al canal de youtube.
