Comencem els cafès científics d’una tardor que dedicarem a vertebrats, humans i respostes a l’entorn. Els éssers vius responem als canvis de l’entorn, ja siguin de llarg termini o d’un més curt. Segons el tipus que es tracti aprofitem recursos i desenvolupem estratègies diferents, ja sigui en l’entorn que trobem o en el que creem, en el que la música hi ha jugat un paper notable al llarg de la història.
Dimecres, 21 de setembre ha vingut Susanna Pla, que va investigar a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), per parlar-nos del sexe dels peixos. L’evolució dels sistemes sexuals dels animals és més dinàmica i complexa del que habitualment s’assumeix. Hi ha més diversitat de que estem acostumats i la condició d’un moment canvia amb més facilitat del que es creia. En els peixos, els sistemes sexuals poden determinar la resiliència de les poblacions front els canvis naturals i antropogènics.
Susanna ens contagia la seva passió pels peixos. Ens enduem unes primeres idees, que mai no paren de créixer i tota la vida augmenten de mesura; i que es tracta d’un grup zoològic gran i polimorf, amb moltes més diferències que els altres grups de vertebrats (amfibis, rèptils, aus i mamífers). Ens ho il·lustra amb un preciós arbre de vertebrats.
Ens explica també que, a diferència de nosaltres, que tenim el sexe biològic determinat per cromosomes i no canvia al llarg de la vida (gonocorisme), en el cas dels peixos no sempre és així: poden canviar de sexe per raons diverses. No va ser sempre així; sembla que la condició ancestral era que el sexe venia determinat pels cromosomes (eren exclusivament gonocòrics, com nosaltres), però l’evolució els va dur a poder canviar de sexe. I aquests canvis els hi permeten ser hermafrodites seqüencials, els que són primer mascles i després femelles, o viceversa; i hi ha un grup petit que pot retornar a la condició inicial. Aquesta determinació del sexe reversible va ser una troballa trencadora, perquè fins aleshores hi havia la convicció que el canvi no podia revertir. Quant als hermafrodites simultanis, n’hi ha pocs, tot i ser la veritable condició d’hermafroditisme, la més coneguda pels caragols, en què dos individus poden fecundar-se alhora.
En els peixos, com en altres animals, també n’hi ha d’unisexuals, és a dir, que només hi ha poblacions en què només hi ha individus d’un sol sexe. El cas més conegut és el dels àfids, els pugons, que es reprodueixen per partenogènesi (clonació). Però són molt escassos, no només en el món animal, sinó també entre els peixos.
Entre els peixos es poden donar totes les possibilitats de distribució sexual esmentades, entre els amfibis i els rèptils també hi pot haver canvis de sexe seqüencial. En aus i mamífers, no succeeix; som gonocòrics.
Per la quantitat i qualitat de la informació trobada a la base de dades https://www.fishbase.de/, En la seva recerca Susanna va haver de reduir mostres i estudiar només els teleostis, els peixos òssis. Manca molta informació i la que hi ha és molt dispersa. Cal més recerca.
Segons la recerca de Susanna, la distribució de la possibilitat de canvi de sexe no reflecteix una línia evolutiva, sinó que es dóna en diferents grups i pot afectar algunes poblacions o individus, però no necessàriament tots els de la mateixa espècie. Aquest hermafroditisme seqüencial òbviament comporta un canvi fisiològic, que és possible perquè les gònades no estan estrictament determinades i poden desenvolupar-se cap a la masculinitat o la feminitat. També va trobar que és força més freqüent l’hermafroditisme proterogínic, és a dir, quan un individu és primer femella i es transforma en mascle. A més, en aquest cas, tot i que els individus no creixen més, sí viuen més temps que els peixos que tenen un sexe definit i no el canvien.
Com tenim un pescador de Vilassar, parlem dels lloritos (Xyrichthys novacula), també anomenats raors o rasors a les Balears, que els pescadors mateixos diuen que pesquen un mascle o una femella pel color i per la mesura. Són peixos hermafrodites seqüencials proterogínics, és a dir, primer són femelles i després passen a ser mascles i canvien de color, com veiem a la fotografia.
Aquest esquema explica la plasticitat sexual dels peixos, que poden tenir-lo determinat (gonocorisme) o ser hermafrodites. I la condició ve determinada tant per factors abiòtics (temperatura, etc…) com biòtics (edat i mesura, tipus de comportament social -harems, poliàndria o elecció múltiple de parella).
Coses que Susanna explica dels peixos, com que quan en el grup l’elecció de parella és múltiple, és a dir, hi ha competència, les gònades són més grans que quan el grup és poligínic (harem), ens fa venir al cap informació sobre el que també succeeix entre els simis; els ximpanzés, que viuen en competència sexual, tenen els testicles més grans que els goril·les, tot i ser força més petits de mesura.
Fora de micròfon, Susanna ens explica que va estudiar els peixos, perquè va fer unes pràctiques amb Francesc Piferrer, qui li va proposar l’estudi de la determinació del sexe dels peixos i ella va acceptar. I segueix investigant de forma “graciosa”.
Més informació
La determinació del sexe, Francesc Piferrer, Revista L’Atzavara (2018)
El sistema sexual ancestral dels peixos. ICM
Switches, stability and reversals in the evolutionary history of sexual systems in fish. Nature (2022)
Imatge: wikimedia commons
