Dimecres, 16 de novembre va venir Òscar Vilarroya, director de la Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva (UAB) per parlar-nos dels efectes de la música en el nostre cervell.
La música és molt antiga en les cultures humanes, s´han trobat instruments molt antics. Ara, gràcies a les noves tècniques de recerca neurocientífica, que ens permeten veure què passa dins del nostre cap en temps real, comencem a saber l’efecte que provoca la música al cervell i com s’organitza per expressar-nos amb ella. Aquest cafè s’inclou en la setmana sobre Bach que organitza la Casa Orlandai.
Òscar Vilarroya comença presentant-nos el seu equip, amb qui han fet diverses recerques fent servir ressonància magnètica computeritzada per a veure els efectes en el cervell de circumstàncies de la vida quotidiana. Un dels seus estudis va revelar per primera vegada que l’arquitectura del cervell de les dones experimenta un canvi sorprenent durant els seus primers embarassos i que dura almenys 2 anys; la matèria grisa es redueix en les àrees implicades en el processament i resposta als senyals socials. Van interpretar evolutivament el fenomen com que els cervells de les noves mares connecten de manera més eficient àrees que els permeten respondre front les necessitats del seu nadó i detectar persones que puguin ser una amenaça. Aquesta recerca va ser triada per la revista Science entre els cinc avenços remarcables de l’any 2016. I van sortir al programa Big Bang Theory, segons ell, el somni de tot científic.
Avui ens parlarà de la recerca que van fer també amb ressonància magnètica per comprendre els efectes de la música en el nostre cervell. Per donar suport als arguments de l’Òscar, tenim el privilegi que participi el músic Miquel Castañé, que ha estat músic resident a la Casa Orlandai, és professor a l’acadèmia Concertante i és estudiant al conservatori de Terrassa.
Òscar ens aclareix que la dimensió musical és exclusiva dels humans. Que la música es compon per paràmetres melodia, harmonia i ritme, que el cervell integra i processa alhora, per més que en Miquel intenti fer-les sonar per separat. El resultat de la seva emissió és una experiència holística. D’una altra banda, la música té un marcat component cultural, els determinants innats són minúsculs. Són el bagatge cultural, l’experiència individual i el context els que permeten produir plaer. En Miquel toca dues peces, una de les quals se’ns fa més agradables que l’altra.
Un altre pilar fonamental de l’experiència musical és la natura anticipativa del cervell, que determina la sensibilitat i el plaer de les nostres experiències musicals. Les expectatives marquen l’acceptació de la música, ens incomoda que no es compleixi el que esperem. Per això quan Miquel toca una escala del do al si, sense fer sonar el do de l’octava superior, creiem que falta una nota. Ara bé, per a no avorrir-nos, tot i la previsió, de tant en tant, acceptem una sorpresa.
L’equip d’Òscar va estudiar el cervell del guitarrista Xavier Coll, per a veure què passava en sentir dues peces d’estil diferent. Va escoltar el Minuet de Bach i Record, de Manuel Blancafort, que no coneixia. Van estudiar també què passava en el cervell quan imaginava la música sense escoltar-la. Es van sorprendre quan van veure que en sonar el minuet se li activava el nucli accumbens, àrea que en principi no esperaven que hi hagués d’estar involucrada. L’explicació és que detesta el Minuet de Bach, avorrit d’ensenyar-lo centenars de vegades! Massa vegades anticipat.
Després d’una setmana durant la qual va estudiar la peça de Blancafort, es va repetir la ressonància magnètica quan escoltava i quan imaginava tocar les peces. I van trobar que en tots els casos, entre diverses àrees del cervell relacionades amb l’escolta, l’emoció i la interpretació, també s’activaven zones motores. És indestriable. Per això, en el moment de començar a cantar, els components d’un cor, com a mínim, mouen el cap. No hi ha percepció musical sense acció musical.
Òscar té força llibres publicats, articles, va participar amb Adolf Tobeña en el programa Sorbets de Ciència a CatRàdio, del qual després en van fer un llibre, i ha creat el llibret de dues òperes amb Luc Steels: Casparo (2014) i Fausto (2017).
Més informació
Ilusiones acústicas. REDES 339. En homenatge a Laura Teruel
Imatge portada: wikimedia commons.
