Dimarts 20 de desembre de 2022 hi va haver l’asseblea de tardor de la Casa Orlandai. Com era de rigor, es va explicar que els cafès científics prenen unes vacances, i les raons per les quals ho fan. Voldria deixar-ne constància al blog on hi ha els reculls de totes les sessions.
Com va dir una de les participants en el darrer cafè, han estat la demostració que es pot dur ciència de frontera al barri, i comunicar-la de manera propera. Hi han passat 140 científics entusiasmats per la seva feina, més sèniors, més júniors. Però amb la característica comuna: els apassiona la seva feina. Aquest punt ha fet que les tertúlies hagin complert la seva missió: demostrar a la població general que els científics són de carn i os. Persones com els altres. Ha estat un plaer poder-ho fer.
Per a complir la missió han estat imprescindibles els participants amb la seva curiositat i les seves preguntes, sempre interessants i ben orientades. No puc saber quantes persones diferents hi han participat; però pel barri m’han abordat per agrair la tasca. I sóc jo qui ha d’estar agraïda a ells.
Si tot era tan fantàstic, per què s’aturen, doncs? Hi ha diverses raons d’índole personal, les coses tenen un principi i un final. Però hi ha un factor extern que penso que ha estat el més pesant: la pandèmia els ha tocat. Abans havien tingut un altre format, entorn una taula i sempre sense projecció; una tertúlia. Cert que el científic duia algun “objecte” de suport (des d’un gekko i una petita boa, a paneroles; un pont, papers que amb un làser representaven les estructures de les biomolècules… i me’n deixo molts!!). Era fantàstic.
Ara bé, amb la pandèmia, la cosa es va complicar per a tothom. També pels cafès. Després d’uns mesos d’atur en vam veure obligats a fer-los online, com tants altres. I en aquest punt vam considerar que no podiem fer-los sense suport projectat. Potser haguéssin estat massa aixuts. A més, alguns dels cafès científics o de les veus científiques van ser molt visionats al canal de youtube. Ens va animar la situació.
En tornar a fer els cafès presencials, la participació va minvar, mal comú. Una altra epidèmia. Aleshores vam pensar de continuar gravant-los, perquè podrien arribar a més persones. I manteniem el ppt. Però fora d’estudi, les emissions no quedaven bé. Massa soroll de fons en un món tan actiu.
Així que va semblar que arribava el moment de donar un respir. A més, al desembre tancàvem 14 anys interromputs. Havíem començat el gener de 2009 amb en Marcel. I així ha estat. Ja està bé, no?
En la foto sortim amb les companyes de Les Veus de la República, amb qui farem molts projectes, i només una part de l’equip Orlandai que en aquests anys han donat un suport sense el qual res hagués estat possible. Gràcies a tots!!
Més informació
Tots els cafès científics
Totes les cròniques
Els llibres de les cròniques
El canal de youtube
Què són els cafès científics?
